Waiting...

Estic sola, esperant que arribi...n'estic enamorada. Molt enamorada. Sempre m'havien dit que no pots dir que has trobat l'amor de la teva vida, però..es que jo l'he trobat!! Em fa sentir bé, em fa riure, s'enfada i faig que es tranquilitzi, m'enfado i m'abraça i em fa somriure, ploro i em fa costat, és honest, honrat, té uns ulls que enamoren i un somriure encisador, què més puc demanar? m'agrada com és. L'espero tot escoltant una cançó de l'Annie Lennox "waiting in vain" de la pel.lícula "Serendipity", em recorda al dia que ens vam conèixer. Jo l'esperava, com ara; estava inquieta, imaginava com seria de físic, la seva veu, com caminaria, com parlaria..i em va encisar. El dia 15 d'agost farà un any que estem junts i a vegades encara ploro, però d'alegria.

Nou conegut

Per fi tinc una estona per mi. Aquests dies estic fent un curs a Bellaterra sobre el tabú de la mort; la veritat es que ja tenia ganes de fer quelcom que m'orientés cap a aquest tema desconegut i que, en certa manera, li tinc una mica de respecte, més que res de quan em trobo davant una situació de mort a la feina i hi ha els familiars aprop, o també quan es mor el familiar d'algu conegut. Mai sé que dir, així que em quedo callada o faig una abraçada.. i es veu que ja ho faig bé, ves per on!! jo pensava que no. En fi, que això de treballar de nit em porta un pèl descontrolada, en les hores de dormir, els àpats, la casa, no tinc temps per estudiar a casa..ffff però el que més m'ha agradat fins ara és haver conegut al Francesc, amb qui havia xerrat amb ell per internet i llegit el seu blog fantàstic però no ens haviem vist mai, i estic contenta!! el primer cop, com que no m'ho esperava, doncs va ser una mica tallat tot plegat, però ves per on va tornar a venir i ja vam poder parlar una mica més :) em va fer ilusio jeje
I res, que estic aprenent coses noves, em va molt bé estar de guàrdia al mateix hospital ja que sempre se n'apren del personal del Vam i dels companys que porten anys en això.
El cas més fort que he fet ha sigut un paro a via publica. Ja n'havia fet algun però no així, fulminant. El cas es que ens avisen per un sindrome d'abstinència (cosa que no va ser certa) i quan vam arribar l'home ens va fotre bronca per arribar tard i que li feia mal al pit..es queda inconscient i comencem maniobres. Va ser fulminant. Vaig plorar, després tota sola. Va ser superior a mi. Espero que no em passi gaire sovint....

un somni fet realitat

Yujuuuuuuu!!! bieeeen!!!! avui no podia començar millor el dia, m'han destinat a urgències jeje seguiré al torn de nit i a la base del hospital, mejor imposibleee :D començo la setmana que ve, ja estic impacient, nerviosa, contenta, i desitjant estrenar la roba oficial i to eso jeje i veure la ambulància sobretot!! bueno, marxo, vaig a comunicar-ho a les meves colegues