Dos gardenias para ti.....

Hoy leyendo un blog encontré un enlace de esta canción famosísima. Como no tengo ganas de escribir, dejo la letra para leerla una y otra vez mientras la escucho de la voz de Maria Rita Mariano.

Dos gardenias para ti
con ellas quiero decir
te quiero, te adoro, mi vida.
Ponles toda tu atencion
porque son tu corazon y el mio.

Dos gardenias para ti
que tendran todo el calor de un beso
de esos que te di
y que jamas encontraras
en el calor de otro querer.

A tu lado viviran y te hablaran
como cuando estas conmigo
y hasta creeras
que te diran te quiero.

Pero si un atardecer
las gardenias de mi amor se mueren
es porque han adivinado
que tu amor se ha marchitado
porque existe otro querer.

Dos gardenias...para ti.

en tinc 30!

Siiiiiii, avui és el meu cumple!!! i en faig 30, però qui ho diria, jo no me'n sento pas que en tingui 30 :P. Vinc de treballar i em trobo amb un mega-super-fashion-emocionant regal: una càmera digital de fotos. És perfecte, com jo la volia, i es que tinc un home que em coneix molt bé jeje ha sigut regal entre ell, la meva sogra, cunyat i cunyada, tot un luxe!! m'agrada molt i me fa molta ilusió, avui mateix l'estreno, això si, sense presses.....

Tres brujas

Traducir esta frase al inglés:
Tres brujas observan tres relojes Swatch. Cual bruja observa a cual reloj Swatch?

Inglés:
Three witches watch three Swatch watches. Which witch watch which Swatch watch?

Para especialistas:
Tres brujas suecas y transexuales observan los botones de tres relojes Swatch suizos. Cual bruja sueca transexual observa a cual botón de cual reloj suizo?

Inglés:
Three Swedish switched witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which Swedish switched witch watch which Swiss Swatch watch switch?

"Tots som uns aficionats.
La vida és tan curta que no dóna per més"

Charles Chaplin

Ambu-taxi

Això de treballar de nit cada dia m'agrada més, és un altre món, no té res a veure amb el dia. M'estic trobant amb tot tipus d'urgències i això em fascina i n'estic aprenent molt. Encara que la part negativa d'això és el tema de sempre: taxi-ambulància, o ambu-taxi.. diga-li com vulguis. M'emprenya quan em truquen i diuen que un tiu que està a un bar se li enrampen les mans i els peus, i quan arribo em trobo amb un borratxin estirat sobre la taula. Ara que, no me n'estic de ficar-li els dits sota la mandibula perquè reaccioni als meus crits i quan desperta i l'interrogo m'adono de que té la familia al costat i et diuen que ja aniran ells amb el cotxe darrera l'ambulància durant el trasllat. PATETIC. Encara que el trasllado per les rampes, perquè d'altres vegades he deixat a terra a algun que anava tajat, jolin, que passi la turca a casa seva! O quan em van enviar a les 4 del matí per un dolor al dit de la mà en un nen de 12 anys perquè l'havia mossegat un gos al matí (era en un centre de menors amb un sol monitor i clar, no podia marxar al hospital i deixar als altres sols). Vaig fer-li quatre mimos al nen, li vaig embolicar el dit i posar una mica de gel en un drap per sobre i el vaig entretenir una estona xerrant i ja li va passar :) en el fons vaig marxar contenta i satisfeta.
I ja he fet servir el famós Dea. El dia 10 a les 12 de la nit ens activen per un desmai a al Passeig de Manresa. Feien sardanes, a tope de gent, i quan arribo trobo un company d'una altre base fent rcp "a pelo" ja que ell passava per allà..en resum, l'home va ser èxitus mitja hora després a pesar dels intents del Vam i davant la mirada de la seva dona. No se m'oblidarà la mirada de la filla quan va arribar, els ulls se li sortien de les òrbites; i el pitjor de tot fou la gent, molesten, no marxen, no tenen delicadesa en aquests moments i els has de fer fora a patades (de bon grat ho faria jo). Però no val la pena encarar-s'hi, aquesta feina ja la deixo pels mossos i jo a lo mio que és on disfruto més jeje carregar adrenalines, controlar el temps, ambú, col.laborar en les compressions, això es la ostia!!! He decidit que guardaré tots els retalls del diari comarcal on surti una urgència que jo hagi assistit. I seguiré fent de taxi...

" La muerte no calma, solo el triunfo puede hacerlo"

Tu eres aquello que cree ser.

Si crees ser algo que perecerá

entonces eres aquel que perecerá.

Y probablemente

en el enfrentamiento con la muerte

no puedas sobrevivir.


Si crees ser un Personaje

y ese Personaje, irremisiblemente morirá

¿qué quedará de ti cuando el encuentro

con la muerte sea inevitable?

¿Algún pedacito de ti

atravesará las entrañas de la muerte

para reaparecer al otro lado?


La posibilidad de sobrevivir a ese enfrentamiento

es solo una posibilidad

que la mayoría de los hombres se niega.
El camino del Guerrero y del Samurai

es la posibilidad de tener una posibilidad

y de continuar la aventura

al otro lado de la muerte.
La aventura que nos espera

en nuestro portentoso viaje hacia el Infinito

¡ Qué maravillas nos esperan en esa inmensidad !
Hemos de preguntarnos cabalmente:

¿vale la pena emprender el vuelo?

¿vale la pena... escoger el Destino?

" La vida es un ruedo,en donde hay solo dos contrincantes:la muerte y uno mismo"

Una mica de relax sisplau!

Aquesta setmana me l'he pillat tota de festa, bueno, ahir vaig fer festa i ara no torno a treballar fins dissabte, aixi que es com si fossin unes vacances. Dilluns vam anar a Cadaqués a banyar-nos de nit (encara que no tinc bon record de les ditxoses algues que em van fer sortir granets a la part trasera del meu body), ahir vam anar a St Llorenç de Morunys (vaig triar el camí i va resultar ser el més llarg i vaig acabar fins als ous de tanta curva en moto..) i avui marxem a Caldes a casa d'uns amics fins demà (espero que no surti res "extrany" jajajaja).

Waiting...

Estic sola, esperant que arribi...n'estic enamorada. Molt enamorada. Sempre m'havien dit que no pots dir que has trobat l'amor de la teva vida, però..es que jo l'he trobat!! Em fa sentir bé, em fa riure, s'enfada i faig que es tranquilitzi, m'enfado i m'abraça i em fa somriure, ploro i em fa costat, és honest, honrat, té uns ulls que enamoren i un somriure encisador, què més puc demanar? m'agrada com és. L'espero tot escoltant una cançó de l'Annie Lennox "waiting in vain" de la pel.lícula "Serendipity", em recorda al dia que ens vam conèixer. Jo l'esperava, com ara; estava inquieta, imaginava com seria de físic, la seva veu, com caminaria, com parlaria..i em va encisar. El dia 15 d'agost farà un any que estem junts i a vegades encara ploro, però d'alegria.