Ambu-taxi

Això de treballar de nit cada dia m'agrada més, és un altre món, no té res a veure amb el dia. M'estic trobant amb tot tipus d'urgències i això em fascina i n'estic aprenent molt. Encara que la part negativa d'això és el tema de sempre: taxi-ambulància, o ambu-taxi.. diga-li com vulguis. M'emprenya quan em truquen i diuen que un tiu que està a un bar se li enrampen les mans i els peus, i quan arribo em trobo amb un borratxin estirat sobre la taula. Ara que, no me n'estic de ficar-li els dits sota la mandibula perquè reaccioni als meus crits i quan desperta i l'interrogo m'adono de que té la familia al costat i et diuen que ja aniran ells amb el cotxe darrera l'ambulància durant el trasllat. PATETIC. Encara que el trasllado per les rampes, perquè d'altres vegades he deixat a terra a algun que anava tajat, jolin, que passi la turca a casa seva! O quan em van enviar a les 4 del matí per un dolor al dit de la mà en un nen de 12 anys perquè l'havia mossegat un gos al matí (era en un centre de menors amb un sol monitor i clar, no podia marxar al hospital i deixar als altres sols). Vaig fer-li quatre mimos al nen, li vaig embolicar el dit i posar una mica de gel en un drap per sobre i el vaig entretenir una estona xerrant i ja li va passar :) en el fons vaig marxar contenta i satisfeta.
I ja he fet servir el famós Dea. El dia 10 a les 12 de la nit ens activen per un desmai a al Passeig de Manresa. Feien sardanes, a tope de gent, i quan arribo trobo un company d'una altre base fent rcp "a pelo" ja que ell passava per allà..en resum, l'home va ser èxitus mitja hora després a pesar dels intents del Vam i davant la mirada de la seva dona. No se m'oblidarà la mirada de la filla quan va arribar, els ulls se li sortien de les òrbites; i el pitjor de tot fou la gent, molesten, no marxen, no tenen delicadesa en aquests moments i els has de fer fora a patades (de bon grat ho faria jo). Però no val la pena encarar-s'hi, aquesta feina ja la deixo pels mossos i jo a lo mio que és on disfruto més jeje carregar adrenalines, controlar el temps, ambú, col.laborar en les compressions, això es la ostia!!! He decidit que guardaré tots els retalls del diari comarcal on surti una urgència que jo hagi assistit. I seguiré fent de taxi...